Fandango d'òlibes, escabetx d'espases

Tal com va dir André Breton, Picasso era poeta. Perquè Picasso entenia l’escriptura com una qüestió plàstica, parenta dels ideogrames, però també la pensava a través de l’alquímia del verb i, fins i tot, com un joc sonor. En aquest espectacle repassarem d’on venia aquesta vena poètica del magnífic pintor, com apareixia, què donava i amb qui lluïa. Sentirem i veurem com brollaven uns versos plens de color.

Recital de poesia que vincula la poesia de Picasso amb l’obra poètica d’alguns dels seus amics i, alhora, els inclou en la tradició del surrealisme.

A càrrec de Josep Pedrals.