Cita amb l'autor: Pere Parramon

Presentació del llibre Fridtjof Nansen: Retratos, impresiones, a càrrec de l’autor Pere Parramon acompanyat de l’Alcalde Maurici Jiménez

Fridtjof Nansen: Retratos, impresiones

Fridtjof Nansen (Noruega, 1861-1930), considerat al seu país com a heroi nacional, encara és una figura prou desconeguda a casa nostra. Revoluciona l’exploració polar —les seves fites a Groenlàndia i el pol nord resulten difícils d’emular—, idea el vaixell Fram amb el qual s’aconsegueixen grans gestes arreu del món, popularitza l’esquí, du a terme estudis neuronals pioners i estableix les bases de l’oceanografia, com a diplomàtic és un dels artífexs del modern estat noruec, es desmarca de les tesis colonialistes i la seva lluita a favor de milions de refugiats el fan mereixedor del Premi Nobel de la Pau el 1922. Amb aquest breu assaig, publicat per Sd·edicions, Pere Parramon proposa un homenatge a la seva persona i a un llegat profundament humanista que posa en alça la curiositat i l’amor pel coneixement, el suport a qui pateix, i no defallir mai en l’intent de millorar el món. Establint paral·lelismes entre Fridtjof Nansen i l’audàcia d’Ulisses, la confiança en l’ésser humà de Prometeu i la perícia dels seus avantpassats vikings, l’autor s’aproxima a una figura polièdrica, alhora explorador, científic, escriptor, diplomàtic i, fins i tot, artista, a través del comentari d’una selecció de disset imatges que ressegueixen alguns dels aspectes principals d’un personatge a reivindicar.

Pere Parramon (Girona, 1977), és doctor en Història de l’Art i Màster en Comunicació i Crítica d’Art, comissari d’exposicions i crític, i ha estat director de l’Institut Rafael Campalans (Anglès) i professor als Instituts Jaume Vicens Vives i Ermessenda (ambdós a Girona), així com professor a la Universitat de Girona i l’ERAM. Mitjançant aquest personal assaig sobre Fridtjof Nansen continua atent al poder de les imatges i als valors universals d’una cultura nòrdica que ja explora en els seus vessants germànic i mític escandinau, respectivament, amb les novel·les El noi saltador i la reina dels guardians rossos (2017) i La llengua dels ocells (2021), ambdues publicades també per Sd·edicions. És autor, d’altra banda, dels assaigs Art contemporani a Girona, 1994-2019 (2021), en coautoria amb Maria Lluïsa Faxedas i editat pel GEiEG, i Juego de tronos: Realidades, ficciones, turismos (2021), en coautoria amb Francesc Xavier Medina i editat per Ediciones de la Universidad de Castilla-La Mancha i Editorial Universidad de Cantabria. Així mateix, és autor de nombrosos articles i treballs sobre art i cultura contemporanis, i, com a divulgador, ofereix freqüents cursos i conferències. Actualment és el subdelegat del Govern de l’Estat a la demarcació de Girona.