Dues vides, d'Emanuele Trevi

Comentarem la novel·la Dues vides d'Emanuele Trevi, traducció d'Anna Casassas (Editorial Minúscula).

Trevi rememora en aquest llibre les vides creuades de dos amics, en Rocco Carbone i la Pia Pera, ambdós escriptors i desapareguts prematurament (ell en accident de trànsit i ella per malaltia), en un homenatge sentit, afectuós i sincer que esdevé una reflexió profunda sobre l'amistat (un dels temes recurrent en tota la seva obra), la creació literària i la vida. Les dues vides a què fa referència el títol són aquella que ens pertany i la que, en paral·lel, té lloc en la vida (i des de la mirada) dels nostres amics.
Tot i ser un llibre breu, la seva gran qualitat literària el fa fer mereixedor del Premi Strega (2021), que és el més prestigiós de la literatura italiana.

Emanuele Trevi va néixer a Roma, l'any 1964. És fill d'un metge psicoanalista i d'una neuròloga i psicoterapeuta (una herència familiar que rememora a la seva darrera obra, La casa del mago (2023, inèdita aquí encara)).
Trevi és escriptor i crític literari. Col·labora habitualment també en diferents mitjans de comunicació, com l'emissora de ràdio RAI-3 o els diaris Corriere della Sera, Repubblica o La Stampa. Va publicar la seva primera obra l'any 2003 (I cani del nulla). Amb la seva novel·la Algo escrito (2012) va estar a punt de guanyar el Premi Strega, que finalment sí obtindria l'any 2021 per Dues vides.
No té fills i actualment ha tornat a viure al barri de Roma (el Parioli) on va créixer, fet que el fa molt feliç. És sociable i tranquil, i amant de les rutines diàries (passejar, trobar-se amb amics, llegir i escriure). També és un apassionat de la pintura, que confessa fins i tot li agrada més que la literatura.