Tertúlia literària

La Tertúlia Literària es reuneix per comentar dues obres: - La novel·la «El pacifista que pretenia volar una discoteca» de Joan Gasull. El cas Tiffany's forma part de la memòria col·lectiva de diverses generacions. L'autor d'aquest llibre va viure els fets de molt a prop i en fa una narració trepidant i fidedigna, molt diferent de la versió manipulada i propagandista que en va donar el règim franquista. Joan Gasull s'endinsa en la dura repressió de l'època, en la ràbia continguda dels resistents al franquisme, en la vida quotidiana a les presons i en tot un entramat de relacions que converteixen la novel·la en un retrat fidel de l'època. Aquest llibre és la història novel·lada d'aquell atemptat fallit, fidel al relat històric, escrita amb un extraordinari tremp literari i narrada per un dels protagonistes d'una acció que el règim no va dubtar a qualificar d'atemptat terrorista. Joan Gasull (Viladamat, 1949) és altempordanès d'origen i baixempordanès d'adopció. Va néixer a Viladamat, va estudiar a l'Escala i Figueres i viu a Palamós. Forma part de la generació de mestres de català que, gràcies a Òmnium Cultural, van dur el català a les escoles quan encara era una matèria voluntària. I forma part, també, de la primera generació de llicenciats en filologia catalana que van entrar als instituts. Ha treballat sempre en l'educació secundària. És coautor del llibre «I les palmeres ens donaran ombra. L'Institut de Palamós, 25 anys d'història». col·laborador del grup teatral La Gespa de Palamós, és autor d' «Els llavis closos», una obra basada en textos de Maria Àngels Anglada, i de «1714, bandera negra». - L'obra de teatre «A tots els que heu vingut» de Marc Rosich, dins el projecte «Llegir el Teatre». És estiu. La Magda, la senyora gran que viu en un «davants i darreres» de l’Eixample, porta dol des de fa un mes per la mort del seu marit. L’ajuden a tirar endavant els discos de la Núria Feliu, que escolta sempre que pot, i una fotografia del difunt donant la mà a un antic President del Govern. Però ha deixat de cuinar les seves famoses magdalenes, i cada dia rep amb estoïcisme les obscenitats amb què l’home del carrer la insulta quan ella li deixa una propina en passar per davant seu anant cap al supermercat de la cantonada. Encara no sap que l’expresident, en aquells mesos de calor, farà una confessió pública amb la qual trontollarà tot el món que l’envolta. Marc Rosich (Barcelona, 1973) és dramaturg, director d’escena i traductor. S’ha format en l’escriptura dramàtica a la Sala Beckett. És membre de la productora Teatre Obligatori i forma part de l’equip directiu d’Òpera de Butxaca i Nova Creació. Ha estrenat, entre altres, els textos següents: «A mí no me escribió Tennessee Williams» (Fira Tàrrega), «Limbo» (Gaudí Teatre), «Car Wash» (Romea – Stuttgart), «Rive Gauche» (Sala Muntaner), «N&N» (Sala Beckett), «Party Line» (Sala Beckett), «De Manolo a Escobar, Surabaya» (Romea, finalista Premi Fundació Romea 2004), «Copi i Ocaña» (Teatre Almeria, Tantarantana). Ha escrit els infantils. Ha col·laborat amb Calixto Bieito en projectes internacionals, entre els quals, Leonce und Lena (Munich), Forests (CDN, Barbican Londres, Birmingham), «Camino Real» (Chicago), «El gran teatro del mundo» (Freiburg), «Don Carlos» (CDN, Mannheim), «Voices» (Copenhaguen), «Plataforma» (Romea, Edimburg) i «Tirant lo Blanc» (Romea, Frankfurt, Premi de la Crítica de Barcelona a la millor dramatúrgia 2009). Ha signat, entre altres, les adaptacions teatrals de «Les alegres casades de Windsor» (Pàrking Shakespeare), «Las dos bandoleras» (Cia. Teatro Clásico), «Woyzeck» (Pàrking Shakespeare), «Fuegos» (Mérida), «Hedda Gabler» (Teatre Lliure), «Mequinensa» (TNC), «Falstaff» (CDN), «Pedra de Tartera» (TNC), «L’odissea» (Grec) i «Mort de Dama» (TNC). Ha escrit els llibrets de les òperes «Cantos de Sirena» (Fura dels Baus, Luzerna), «Bazaar Cassandra» (Berlín), «Java Suite» (Basilea), «Lbyron» (Liceu, Darmstadt), «La cuzzoni» (Darmstadt).