Res, de Mircea Cartarescu

Els membres del Club de Poesia de la Biblioteca Joan Vinyoli comenten Res, de Mircea Cartarescu.

Cristina Cobos coordinarà aquesta sessió del club.

Els poemes de Res volen semblar poemes «pobres», poemes despullats, poemes autèntics, poemes oberts, poemes senzills i sense retrucs o subterfugis. Però una lectura acurada revela que el llibre està carregat de substància, armat fins a les dents de temes com ara la vida, la mort, el pas del temps, la me­mòria, l’alteritat, la lleialtat, la societat, la ciutat, la família, l’amor, el sexe, el desig, la passió, l’autoreferencialitat, la moralitat, les modes… Així, és un llibre irònic, en el sentit de la «New Criticism», que diu molt més del que a primera vista pugui semblar. Justament una part im­por­tant del plaer que es deriva de Res es basa en el procés de desocultació, revelació i des­co­bri­ment de tota la immensa riquesa subjacent sota una superfície pretesament opaca o assequible o accessible.