Novel·la d'escacs, de Stefan Zweig

A la Tertúlia literària comentarem Novel·la d'escacs de Stefan Zweig ; traducció de Clara Formosa Plans (Viena Edicions).

Escrita poc abans de la seva mort i interpretada com una mena de testament literari i intel·lectual, és una metàfora curta però colpidora sobre els totalitarismes i la capacitat de l'home de resistir els seus intents de deshumanitzar-lo, sense caure en la bogeria.
Dos homes ben diferents, embarcats en un vaixell rumb a Buenos Aires, juguen una partida d'escacs singular. L'un és el vigent campió del món de la disciplina, i l'altre, un advocat anònim que el posarà contra les cordes de manera inesperada. Mentre es desvela el misteri de la seva mestria en aquest joc d'estratègia, descobrim el passat turmentat d'un home que amb aquesta partida es podria estar situant al caire de l'abisme.

Stefan Zweig va néixer a Viena (Imperi Austro-hongarès) l'any 1881. Fill d'una família de l'alta burgesia jueva, va estudiar Filosofia i Filologia Romànica i Alemanya a Berlín i Viena. Es va doctorar el 1904.
Tot seguit va viatjar per molts països, fins a l'esclat de la Primera Guerra Mundial, en què va treballar a l'arxiu de guerra austríac. Però les seves conviccions pacifistes el van dur a l'exili a Zúric. Acabada la guerra, va poder tornar a Àustria i es va casar a Salzburg amb la seva primera esposa.
Escriptor, traductor, biògraf, crític literari i periodista d'èxit, la destrucció d'Europa i la seva cultura per part dels feixismes es va convertir en l'eix central de la seva producció literària des del 1933. Inicia una etapa vital marcada pel divorci, un nou matrimoni i l'exili constant: Anglaterra, França, Estats Units, Argentina... i, finalment, Brasil. Aquí se suïcidaria, a la ciutat de Petrópolis, juntament amb la seva dona, el 1942 davant la perspectiva del triomf total del nazisme.