Llibràlegs

Un espectacle amb textos de de Marc Rosich, Llàtzer Garcia, Victòria Spunzsberg i Albert Arribas. Ara fa una mica més d'un any ens vam inventar una paraula nova, llibràleg. I vam definir llibràleg com aquell diàleg teatral entre dos personatges -no més llarg de dotze minuts- on d'alguna manera els llibres, o de la matèria prima de la qual aquests estan fets, o sigui les paraules, fossin part essencial d'aquesta conversa. Així, sense més pretensions van sorgir quatre llibràlegs escrits per en Marc Artigau, en Josep Maria Miró, en Pau Miró i jo mateix que van sonar primer a les biblioteques de la ciutat de Girona i que de mica en mica han anat visitant més biblioteques d'arreu. I tot indica que com un fil lent però ferm de pólvora aniran cremant encara més camí. Aquella experiència va servir per presentar una petita companyia nova O tempo voa teatre. Esperonats per la bona rebuda de la proposta, de nou amb la complicitat de Temporada Alta i les biblioteques gironines presentem la segona edició de Llibràlegs. I perquè ningú no s'espanti prometem que en serà l'última. Com a director em venia molt de gust, a més, tornar a assajar amb els mateixos actors d'aquella primera trobada: la Mireia Piferrer i l'Albert Ausellé. Volia exprimir-los encara una mica més ja que la posada en escena de tot llibràleg és res. O millor dit, pretén treure el màxim partit als actors mitjançant cada text, sense pensar en música ni il·luminació ni concepció de vestuari ni… Volia doncs, de nou, enfrontar-me a quatre noves històries sense més eines que la capacitat interpretativa de la Mireia i l'Albert de poder passar d'un personatge a un altre sense artificis, amb l'energia justa de la mirada o amb la decisió precisa d'un gest. Però per a poder afrontar una segona edició (i última) calia quelcom bàsic: trobar els autors dels nous llibràlegs. I heus aquí que ens hem volgut fixar en quatre dramaturgs que admirem i sabem d'ells del seu compromís amb les paraules i com aquestes fereixen, fan política, enamoren, commouen, encabriten, deliren o senzillament juguen a imaginar nous mons. Nosaltres espectadors en som afortunadament curiosos voyeurs. Immenses gràcies doncs a l'Albert Arribas, a en Llàtzer Garcia, a en Marc Rossich i a la Victòria Spunzberg pel seu talent en el diàleg, la seva passió en el projecte i la seva complicitat a l'hora de fer-nos ser amatents voyeurs dels seus mots. Durada: 50 min Preu: 2 euros (només venda anticipada, places limitades)