MARIA CABRERA I SET-CENTS TXETXENS

MARIA CABRERA I SET-CENTS TXETXENS Maria Cabrera i set-cents txetxens diuen versos de La matinada clara i d'altres nits insomnes. S'enyoren del piano i dels seus dits de pluja petita, en tecles blanques i negres. De vegades tenen fúria i de vegades no s'entenen; de vegades es revolten, tiren pedretes en una bassa d'aigua plana i apugen el to d'alguns dels versos; de vegades neven, suaus i lents i melangiosos com quan Debussy dibuixa trèvols. I al final ve que aquests homes columnars s'ho saben tot, s'han fet cabanya i canten a cor: i és com si la nit xiulés remeis d'ortiga blanca, i aquest ventet empedreït que ve del Caucas hagués après a dissimular els grills rabiüts de la patata, la mala jeia de la torradora i els refilets del gall elèctric.