Llum de febrer, d'Elizabeth Strout

Comentarem la novel·la Llum de febrer d'Elizabeth Strout.

Llum de febrer (2019):
Amb aquesta novel·la Strout torna a donar vida al seu personatge d'Olive Kitteridge (de fet, el títol original de l'obra és prou explícit: Olive, again).
La mestra de matemàtiques jubilada, esquerpa, brusca i imperfeta que viu al petit poble de Crosby (i que retrobem ara una mica més vella) torna a ser l'eix que articula, de manera més o menys directa, les 13 històries quotidianes que formen aquest llibre. I que ens parlen de temes tan universals com la maternitat, la mort, la vellesa, la soledat o l'amor.
Qui ja va llegir l'Olive del 2008 trobarà tot un encert aquesta mena de segona part; qui la descobreixi ara, no es podrà estar de retrocedir una mica en el temps per llegir-ne l'origen.

L'autora:
Elizabeth Strout va néixer a Portland (Maine, EUA) el 1956. Filla d'un professor de ciències i d'una mestra, va créixer entre diferents ciutats petites dels estats de Maine i New Hampshire.
Va estudiar dret a la Universitat de Siracusa (Nova York) i va exercir durant un curt període de temps. Fins que ho va deixar per tenir cura d'un familiar malalt i, seguidament, dedicar-se plenament a la seva carrera literària. S'ha casat dues vegades i té una filla del primer matrimoni. Actualment viu a Nova York.
Ja de ben jove tenia passió per la lectura i llegia amb delit els grans escriptors, al mateix temps que anotava els seus pensaments en quaderns i llibretes. La seva primera novel·la, Amy & Isabelle, apareix el 1998, després de 6 anys de gestació, i té un èxit relatiu de públic i crítica. La seva carrera, però, té el seu punt d'inflexió 10 anys més tard, amb Olive Kitteridge, quan guanya el premi Pulitzer i Strout esdevé una escriptora de reconegut prestigi.