El pes de la neu, de Christian Guay-Poliquin

Comentarem la novel·la El pes de la neu de Christian Guay-Poliquin

El pes de la neu (2016):
Relat gairebé postapocalíptic en què el fred, la tensió creixent i el gruix de la neu (que, de manera original, serveix per numerar-ne els diferents capítols) es fan del tot palpables, gràcies a l'escriptura pausada, concisa i poètica de Guay-Poliquin.
En un poble petit de muntanya d'una zona remota, dos homes queden aïllats en una casa, on hauran de passar l'hivern. El més jove, que ha patit un accident de cotxe, ha quedat al càrrec d'en Mathias, un home gran que ha acceptat cuidar-se'n a canvi de provisions i la promesa de sortir del poble tan bon punt les condicions climatològiques ho permetin. De moment, però, la neu no para de caure.

L'autor: 
Christian Guay-Poliquin va néixer l'any 1982, a Saint-Armand (Quebec, Canadà), un poble petit a prop de la frontera amb els Estats Units. Als 17 anys es va traslladar a Mont-real per estudiar Literatura a la universitat. Ha fet estades a Espanya (a la Universitat de La Rioja) i a diferents països de Sud-amèrica, i per això parla un castellà molt correcte. Als 34 anys va decidir deixar la vida a ciutat i tornar al seu poble, per retrobar-hi la calma i el contacte amb la natura. Des d'aquí, continua treballant en la seva tesi doctoral sobre la narrativa del caça del segle XX.
Es va iniciar en la novel·la l'any 2013, amb Le fil des kilomètres (no traduïda encara). I l'èxit arribà amb la segona, El pes de la neu, tres anys més tard. Acaba de publicar la tercera novel·la, Les ombres fugaces. Totes tres tenen el mateix protagonista anònim, però son relats totalment independents. Escriu en francès i treballa i depura molt els seus textos.