L’Escola de Londres. Cicle de Xerrades d'Art

Adults · Espai Masia Bas A càrrec de Pere Parramon Amb aquest cicle de conferències ens interessem per un dels grups artístics més influents del panorama artístic contemporani: l’anomenada “Escola de Londres”. A partir d’una primera sessió de presentació d’aquesta resposta figurativa en contra de l’art abstracte, minimalista i conceptual, en un primer moment focalitzada en un determinat context britànic, i després d’acostar-nos a artistes com Michael Andrews, Frank Auerbach, Howard Hodgkin, Anne Dunn i Leon Kossoff, dediquem sessions monogràfiques a quatre dels noms més importants del grup i a les seves personalíssimes concepcions de la figura humana de i la representació pictòrica: l’hedonisme i la claredat de David Hockney, la contundència corporal de Lucian Freud, la mordacitat caricaturesca d’R. B. Kitaj i, per acabar, la carn torturada de Francis Bacon. Un recorregut, doncs, per alguns dels exemples més fascinadors i rellevants de la figuració de les últimes dècades i, alhora, per una manera d’entendre el nostre lloc a través dels cossos que habitem. Sessions: 11 de novembre: L’Escola de Londres en el seu context 2 de desembre: David Hockney 13 de gener: Lucian Freud 10 de febrer: R. B. Kitaj 10 de març: Francis Bacon Pere Parramon (Girona, 1977) és doctor en Història de l’Art i Màster en Comunicació i Crítica d’Art per la Universitat de Girona, amb formació, entre altres àmbits, en Simbologia per la Universitat de Barcelona, i Direcció de centres docents públics per l'Escola d'Administració Pública de Catalunya. Membre de l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA) i de la International Association of Critics of Art (AICA), ha signat treballs, articles i crítiques en catàlegs i recopilacions nacionals i internacionals, així com en diferents publicacions periòdiques (El Huffington Post, “Cultura|s” de La Vanguardia, Papers d’art, etc.). És autor, juntament amb M. Lluïsa Faxedas, del llibre Art contemporani a Girona, 1994-2019 (GEiEG), i amb F. Xavier Medina del llibre Juego de tronos: Realidades, ficciones, turismos (UCLM i UC). A més de l’art fantàstic, sobre el qual defensa la tesi doctoral Arte fantástico: Estrategias visuales de lo imposible, està interessat per l’art postcolonial, les qüestions de gènere i les relacions entre èpoques i artistes. Compromès amb la docència, és professor de secundària i a la Universitat de Girona, i ha estat professor de Teoria de l’Art al Màster Integratiu d’Artteràpia de la UdG, impartint cursos i conferències per a nombroses institucions públiques i privades, i havent estat cap d’estudis i director de l’Institut Rafael Campalans. Pel que fa a la gestió artística i cultural, ha estat president de l’Associació dels Amics del Museu d’Art de Girona i coordinador d’exposicions i adjunt a direcció de la Fundació Vila Casas, i com a curador d’exposicions ha organitzat mostres per a diferents museus i fundacions (Museu Frederic Marès, Les Bernardes, Museu d’Art de Girona, Fundació ”la Caixa”, MUME, etc.). Amb la novel·la El noi saltador i la reina dels guardians rossos s’endinsa en la ficció com a forma alternativa de reflexió sobre el fenomen artístic, camí que segueix amb La llengua dels ocells (ambdues a Sd·edicions). Més a www.pereparramon.com.