Club de Caldes de Malavella

Jane Austen (1775-1817) és una novel•lista molt peculiar. A cavall del segle de la Revolució Francesa i la culminació del programa il•lustrat i el segle de l’explosió del romanticisme i la Revolució Industrial, no es pot classificar ni en un ni en l’altre. Les seves novel•les conserven el bon sentit de la Il•lustració, com a filla d’un clergue rural que era, i l’expansió del sentiment pròpia del romanticisme. No va ser la primera dona a escriure i publicar en anglès ni de lluny, però sí que va ser, junt amb les germanes Brontë, per cert, filles d’un clergue rural, de les primeres a escriure novel•la d’alta literatura. En efecte, fins llavors, les autores angleses s’havien limitat a la literatura de gènere, fos la novel•la gòtica, com és el cas ben conegut d’Anne Radcliffe, fos la novel•leta sentimental, que als segles XVII i XVIII va tenir un gran creixement en aquesta llengua. I de fet l’esquema de les novel•les d’Austen s’acosta molt al de la novel•leta sentimental (noia humil s’enamora d’home de classe superior i, després de mil desgràcies, aconsegueix casar-s’hi), despullada de les peripècies que acostumaven a farcir-la. Nua la trama, amarades de penetració psicològica, d’atenció al matís i el detall, les novel•les d’Austen assoleixen una profunditat que els dóna la grandesa. En el cas de la nostra novel•la, Mansfield Park, el nucli de l’obra podria definir-se com la victòria de la immobilitat persistent.

Albert Mestres