26 de de gener de 2012 - 09:47
Enigmila XI
per:
Biblioteca Municipal Francesc Ferrer i Guàrdia
27
comentaris
(nou comentari)
Aquesta vegada us proposo un "revival" de passatges, personatges i històries que ja hem llegit
1- Comencem, recordeu a quina novel•la sonava música de Bob Dylan?
2- I de qui eren els personatges de Patrícia Miralpeix i Jordi Soteres?
3- Potser em podeu dir de qui eren aquests versos:
"D'on o de qui
com o de quina
font hem poat
la disciplina?..."
4- Recordem amb un somriure a qui van fer dir "Com que no me'n recordo de res, tampoc no me'n puc oblidar"
5- Aquesta frase em va impressionar perquè era la de l'inici de la novel•la: Mossèn Puig s'estimava molt les dones. Era raonable i tenia només una amant..." Qui ho pot haver escrit?
6- A quina obra de teatre pertany una família peculiar, a la qual la serventa dedica aquestes paraules: " Quina casa, Déu meu, quina casa. Quin poc respecte que es tenen i que desgraciats que poden arribar a ser tots vostès per no atrevir-se a parlar amb el cor en lloc de donar tantes voltes al cap a les seves manies, les seves pors ridícules i les seves tonteries..."
7- Quin personatge podria dir aquestes paraules tan refinades: " Aixís te caiguessin les barres que sou la desgràcia de tots els pobres. No hi ha cap més mena de bestiar més dolent que els junquels... I encara els peixen... Ni la pell val cap diner... Quan ne veig alguna a la platja reganyant les dents i inflat que les mosques vironeres hi han tiberi n'estic content... "
8- I per acabar, qui no recorda aquesta carta sense sentir un calfred que recorre l'esquena de dalt a baix: " Benvolguda mare, aviat ens tornarem a veure. La guerra ja s'acaba i no saps com t'enyoro. Amb tot, pots estar contenta. He après molt i he lluitat fort per la nostra causa. I m'he cuidat, tal com vas aconsellar-me. He entrat en combat trenta dues vegades. Dec haver disparat més de sis mil bales i he llençat més de cent granades. Fins al moment, no me n'ha tocat cap i això ho dec, amb tota seguretat, a les teves oracions..." "Quan necessites matar i no trobes enemic sobre qui caure, dispararies sobre qualsevol cosa. Llavors, arribes a un poble i el primer que trobes es converteix en víctima. És dur, ja ho sé, mare, eprò és el que ens dóna forces. Quan acabi tot això, i ara ja s'acaba, el teu fill tornarà a ser igual de pacífic com sempre".
Jo ja he fet la meva part de feina, ara és el vostre torn..."
mila
Comentaris
26 de gener 2012
Oh, em sembla que no he estudiat gaire. Els personatges del punt dos potser eren de la novel·la que vam llegir de la Teresa Solana? I el fragment del punt set potser pertany a Mort de dama? Em continuaré exprimint el cervell. Intentaré estar més ben preparada per al proper examen!
26 de gener 2012
Marta vas una mica despistada... Res a veure els personatges del punt dos amb la Teresa Solana i molt menys el paràgraf del punt set amb Dona Obdúlia...
Una pista sobre la Sra. Miralpeix:
Una anciana Patrícia Miralpeix, a la que encarna Anna Lizaran, desgrana en su casa del Eixample barcelonés sus recuerdos: desde su infancia en Gualba, a principios de siglo, hasta nuestros días. Ella es el hilo conductor de la historia de las sagas de los Miralpeix y los Ventura, su familia, que centra la serie Des del balcó.
Com ho veieu? Si necessiteu més pises només les heu de demanar...
Una pista sobre la Sra. Miralpeix:
Una anciana Patrícia Miralpeix, a la que encarna Anna Lizaran, desgrana en su casa del Eixample barcelonés sus recuerdos: desde su infancia en Gualba, a principios de siglo, hasta nuestros días. Ella es el hilo conductor de la historia de las sagas de los Miralpeix y los Ventura, su familia, que centra la serie Des del balcó.
Com ho veieu? Si necessiteu més pises només les heu de demanar...
28 de gener 2012
Ja ho deia jo que no havia estudiat! Quina vergonya! Ara tampoc l'encertaré: el punt 8 no deu pertànyer a aquella obra de teatre, no en recordo el nom, que es descobria una fossa comuna i el poble callava el que havia passat? Em sembla recordar que hi havia alguna carta al final de l'obra.
29 de gener 2012
Ara ja anem bé, Marta!!
Va, afegeig títol i autor i ja en tindrem un d'encertat.
Una altra pista, aquest cop del punt 6: és una obra de teatre que en Ventura Pons va adaptar al cinema...
Recordeu?
Va, afegeig títol i autor i ja en tindrem un d'encertat.
Una altra pista, aquest cop del punt 6: és una obra de teatre que en Ventura Pons va adaptar al cinema...
Recordeu?
31 de gener 2012
No sóc capaç de recordar ni els títols ni els autors però sé quina obra vols dir, del punt 6. Hi vivien uns immigrants al pis de dalt, oi? Primer (anys seixanta?) eren espanyols i, a l'actualitat, marroquins si no recordo malament. No sortia el Pera, a la pel·lícula? Necessitem algú amb més bona memòria!
1 de febrer 2012
Marta, entre tu i jo estem donant molt bones pistes... Tot això que dius del punt 6 és veritat...
Una nova pista, l'autor de la novel·la del punt 5 és fan de Luis Mariano i va tenir una novieta a Sils o a Vidreres...
Va animeu-vos, que la Marta s'ho està currant sola!!!
Una nova pista, l'autor de la novel·la del punt 5 és fan de Luis Mariano i va tenir una novieta a Sils o a Vidreres...
Va animeu-vos, que la Marta s'ho està currant sola!!!
2 de febrer 2012
la resposta 2, serà l´hora violeta, de M. Roig?
2 de febrer 2012
Sembla que ens hem quedat soles, Mila! Segueixo sense tenir ni idea sobre el punt 5 però ho tornaré a intentar amb el punt 2: no seran personatges d'Incerta glòria? Au, segur que torno a no encertar-la.
3 de febrer 2012
Uuups! que dificils son aquests enigmiles! em sento encara més inculta! espero aprendre'n força de tots vosaltres ;P
bon cap de setmana i abrigueu-vos molt!
bon cap de setmana i abrigueu-vos molt!
3 de febrer 2012
El 3, ¿ pot ser del Piercing de l'Antonina de Mallorca??, en té tot l'aire. El 8, ¿ és de Peus descalços sota la lluna d'agost, d'en Cavaller??
3 de febrer 2012
Em sembla que tots aquestos indiçis coresponen , a la novela Incerta Gloria den Joan Sales.
3 de febrer 2012
Ostres, ostres, quanta gent nova, benvinguts i benvingudes!!!!!!!!!!!!!!!
Primer premi per l'Eugènia, efectivament la resposta número 2 és L'hora violeta de Montserrat Roig.
Magalí, ho sento, els versos no són de l'Antonina, que ja sabem que t'agrada molt... Es tracta d'una persona molt més jove tot i que amb certa relació amb ella... Però si que has encertat el número 8, és un fragment d'una de les cartes del final del llibre. Gran experiència aquesta obra de teatre, en tots els sentits...
Paulí, em fa moltíssima il·lusió que hi participis en aquest enigma però no l'has encertat, de moment...
Anna, no et desesperis, nosaltres juguem amb avantatge, totes aquestres obres les hem llegit al club. Ànims!!!
Marta, les teves pistes han estat molt bones. Va, que estàs molt a prop de les respostes...
Una pista petita, l'idioma de l'obra del número 7 és caló català... Nandes, no et sona? I a la resta?
Primer premi per l'Eugènia, efectivament la resposta número 2 és L'hora violeta de Montserrat Roig.
Magalí, ho sento, els versos no són de l'Antonina, que ja sabem que t'agrada molt... Es tracta d'una persona molt més jove tot i que amb certa relació amb ella... Però si que has encertat el número 8, és un fragment d'una de les cartes del final del llibre. Gran experiència aquesta obra de teatre, en tots els sentits...
Paulí, em fa moltíssima il·lusió que hi participis en aquest enigma però no l'has encertat, de moment...
Anna, no et desesperis, nosaltres juguem amb avantatge, totes aquestres obres les hem llegit al club. Ànims!!!
Marta, les teves pistes han estat molt bones. Va, que estàs molt a prop de les respostes...
Una pista petita, l'idioma de l'obra del número 7 és caló català... Nandes, no et sona? I a la resta?
7 de febrer 2012
Bé, el punt sis. Ma mare, que té més bona memòria que jo i a qui faig llegir alguns dels llibres que llegim al Club, em diu que l'obra del punt 6 és Forasters, d'en Sergi Belbel.
Felicitats, Magalí! Aquesta és una obra impossible d'oblidar però el títol ja és més difícil de recordar.
Mila, això que dius del punt 7... No serà aquella obra de teatre que va adaptar l'Albert Mestres, i que, evidentment, no recordo com es diu?
Felicitats, Magalí! Aquesta és una obra impossible d'oblidar però el títol ja és més difícil de recordar.
Mila, això que dius del punt 7... No serà aquella obra de teatre que va adaptar l'Albert Mestres, i que, evidentment, no recordo com es diu?
8 de febrer 2012
Premi per la mare de la Marta, efectivament el punt 6 és FORASTERS de Sergi Belbel.
Recapitulem. Tenim encertats:
2. L'hora violeta, de Montserrat Roig (encertat per l'Eugènia)
6. Forasters, de Sergi Belbel (encertat per la mare de la Marta - perdona mare de la Marta però no recordo el teu nom...)
8. Peus descalços sota la lluna d'agost, de Joan Cavaller (encertat per la Magalí)
Per al punt set la Marta va per bon camí però falta el títol i l'autor/a.
per al proper sopar cues de pansa!!!
Una pista per l'enigma del punt 4: a la persona que ha escrit aquest llibre li agrada molt jugar amb les paraules...
Feu una mica de memòria...
Recapitulem. Tenim encertats:
2. L'hora violeta, de Montserrat Roig (encertat per l'Eugènia)
6. Forasters, de Sergi Belbel (encertat per la mare de la Marta - perdona mare de la Marta però no recordo el teu nom...)
8. Peus descalços sota la lluna d'agost, de Joan Cavaller (encertat per la Magalí)
Per al punt set la Marta va per bon camí però falta el títol i l'autor/a.
per al proper sopar cues de pansa!!!
Una pista per l'enigma del punt 4: a la persona que ha escrit aquest llibre li agrada molt jugar amb les paraules...
Feu una mica de memòria...
9 de febrer 2012
Hola! Sóc la mare de la Marta. I crec que el enigma del punt 4 es del Marius Serra
10 de febrer 2012
Hola, mare de la Marta,
molt bé l'autor... I l'obra?
Una altra pisteta... Els versos del punt 3 són d'un poeta que té un blog amb el nom "El blog de l'O.R.I.N.A.L." i és molt amic de l'Antonina Canyelles i en Màzinger Z...
molt bé l'autor... I l'obra?
Una altra pisteta... Els versos del punt 3 són d'un poeta que té un blog amb el nom "El blog de l'O.R.I.N.A.L." i és molt amic de l'Antonina Canyelles i en Màzinger Z...
14 de febrer 2012
Ei, la cosa està més glaçada que l'ambient...
Va, una altra pista. La persona que va escriure la novel·la del punt 1 va dir això del nostre Club al seu blog:
"Quina colla de lectors! Subtils, atents, inquiets, curiosos, imaginatius, empàtics, apassionats, observadors, reflexius... Dic tot això perquè em van dir coses dels personatges de la novel·la que ni jo sabria explicar. Em van parlar de les reaccions i de les vivències dels personatges com si els coneguessin. Només es parla així quan es fa una lectura profunda, quan el lector entra i es capbussa dins del llibre.
Haig de dir que vaig aprendre molt de l'ofici d'escriure i de l'habilitat dels lectors. Els estic molt agraïda i va ser tot un plaer."
Moltres gràcies, dit sigui de pas...
Va, una altra pista. La persona que va escriure la novel·la del punt 1 va dir això del nostre Club al seu blog:
"Quina colla de lectors! Subtils, atents, inquiets, curiosos, imaginatius, empàtics, apassionats, observadors, reflexius... Dic tot això perquè em van dir coses dels personatges de la novel·la que ni jo sabria explicar. Em van parlar de les reaccions i de les vivències dels personatges com si els coneguessin. Només es parla així quan es fa una lectura profunda, quan el lector entra i es capbussa dins del llibre.
Haig de dir que vaig aprendre molt de l'ofici d'escriure i de l'habilitat dels lectors. Els estic molt agraïda i va ser tot un plaer."
Moltres gràcies, dit sigui de pas...
15 de febrer 2012
Si val fer cerques a Internet per a refrescar la memòria sé el número 5, a vegades una té amnèsies...
15 de febrer 2012
Bé, esperava que algú endevinés el títol del punt 4, doncs ara que ja sabem l'autor el llibre és molt fàcil. Com que veig que no és així, ja ho dic jo (per un que recordo!): és Quiet. Dels que falten, no se m'ha encès cap llumeta, però segueixo pensant.
15 de febrer 2012
Mercè, molt aguda, va, deixa't anar i podrem recordar el sopar memorable d'aquella trobada, aquella nit vàrem acabar cantant cançons d'en Luis Mariano...
Marta, molt bé, ja en tenim un altre...
Veig que només ens queden els punts 1 i 3...
Sense ànim d'ofendre, per mi la novel·la dos va ser com un cop de pedra... Lligueu?
Marta, molt bé, ja en tenim un altre...
Veig que només ens queden els punts 1 i 3...
Sense ànim d'ofendre, per mi la novel·la dos va ser com un cop de pedra... Lligueu?
16 de febrer 2012
Bé doncs, el 5 és el començament de la novel·la de Joan Daniel Bezsonoff "Les amnèsies de Déu". La trobada va ser molt divertida perquè ell és una persona molt animada. I si, va acabar cantant cançons de Luis Mariano, i, guardeu-me de mentir, però jo diria que la Mila l'acompanyava en algun tema... era aquest?
http://www.youtube.com/watch?v=8Tv5J2JKbmo
:)
http://www.youtube.com/watch?v=8Tv5J2JKbmo
:)
16 de febrer 2012
Vaja, veig que tenim memòria selectiva... Doncs sí, jo també cantava i m'ho vaig passar molt bé...
Molt bé, en tenim un altre d'endevinat!!!
1. ...
2. L'hora violeta, de Montserrat Roig (encertat per l'Eugènia)
3. ...
4. Quiet, de Màrius Serra (encertat per la Marta, a mitges amb la seva mare)
5. Les amnèsies de Déu, de Daniel Bezsonoff (encertat per la Mercè)
7. ...
6. Forasters, de Sergi Belbel (encertat per la mare de la Marta - perdona mare de la Marta però no recordo el teu nom...)
8. Peus descalços sota la lluna d'agost, de Joan Cavaller (encertat per la Magalí)
Pista nova del punt número 7, que me l'havia deixat...
"parla d’una Barcelona que ja no existeix, la dels baixos fons de principis del segle XX. De fet, l’acció –si se’n pot dir així– consisteix en l’orgia delirant de la celebració d'un casament ..."
Va, que estem de liquidació...
Molt bé, en tenim un altre d'endevinat!!!
1. ...
2. L'hora violeta, de Montserrat Roig (encertat per l'Eugènia)
3. ...
4. Quiet, de Màrius Serra (encertat per la Marta, a mitges amb la seva mare)
5. Les amnèsies de Déu, de Daniel Bezsonoff (encertat per la Mercè)
7. ...
6. Forasters, de Sergi Belbel (encertat per la mare de la Marta - perdona mare de la Marta però no recordo el teu nom...)
8. Peus descalços sota la lluna d'agost, de Joan Cavaller (encertat per la Magalí)
Pista nova del punt número 7, que me l'havia deixat...
"parla d’una Barcelona que ja no existeix, la dels baixos fons de principis del segle XX. De fet, l’acció –si se’n pot dir així– consisteix en l’orgia delirant de la celebració d'un casament ..."
Va, que estem de liquidació...
21 de febrer 2012
Mila, aquesta novel·la que dius que és com un cop de pedra (el punt 1, suposo), és la de la Dolors Borau, Com una pedra? I el punt 7 deu ser El casament d'en Terregada? Reconec que he fet una mica de trampa, aquest cop!
22 de febrer 2012
Marta t'emportaràs el premi a la constància i als encerts... Molt bé!!! Està molt bé que hagis fet trampas, benvinguda al club!!!
Va només ens queda un mini-enigma... Miraré de posar-vos algun altre poema i uns dono una altra pista. La persona que va escriure aquests versos ha vingut dues vegades al club, el primer cop però només acompanyava una seva bona amiga, el segon va protagonitzar la trobada del club... Do you remember?
Aquest poema el trobareu a la portada del llibre que vàrem llegir:
les portes de les cases
i també les portelles
obertes (o entreobertes)
–la blanca confiança!–.
al brincal, dos cistelles
l’una amb verdures verdes
l’altra de fruites màgiques:
compliment i moixaina.
Què, el tenim?
Va només ens queda un mini-enigma... Miraré de posar-vos algun altre poema i uns dono una altra pista. La persona que va escriure aquests versos ha vingut dues vegades al club, el primer cop però només acompanyava una seva bona amiga, el segon va protagonitzar la trobada del club... Do you remember?
Aquest poema el trobareu a la portada del llibre que vàrem llegir:
les portes de les cases
i també les portelles
obertes (o entreobertes)
–la blanca confiança!–.
al brincal, dos cistelles
l’una amb verdures verdes
l’altra de fruites màgiques:
compliment i moixaina.
Què, el tenim?
29 de febrer 2012
Ei, que fa dies que no piuleu!!!
Com que veig que no és fàcil us deixo un altre poema d'aquest llibre. Com a pista us diré que el seu títol és el nom del poble de l'autor, repetit dues vegades..
Uns versos més
als últims dies, allitada
com una nina, entre llençols
i canesuns, la iaia Fina
havia ofegat en el foc
de la mudesa la paraula:
la pal·lidesa de la flor
òssia ja del taronger,
front de lliris, ceptre blavís
llengua, pètal finit d’orquídia
els llavis, nacre del gesmil.
copada per la flor de l’arç
feia clamar la campaneta
trèmulament; moltes vegades
enrabiada de feblesa,
curulla de vergonya a voltes;
esquinçada per la derrota
amb dits marcits feia dringar
la campaneta sense força.
no li quedaven més que els ulls:
dos vidrieres veritables
per on m’abocava a un silenci
boví, espitragat de bonances:
incrèduls ulls dins dels meus ulls,
esbatanats com dos llacs verds
quan li donava a xarrupar
culleradetes d’aigua amb mel.
Vinga, que no és tan difícil...
Com que veig que no és fàcil us deixo un altre poema d'aquest llibre. Com a pista us diré que el seu títol és el nom del poble de l'autor, repetit dues vegades..
Uns versos més
als últims dies, allitada
com una nina, entre llençols
i canesuns, la iaia Fina
havia ofegat en el foc
de la mudesa la paraula:
la pal·lidesa de la flor
òssia ja del taronger,
front de lliris, ceptre blavís
llengua, pètal finit d’orquídia
els llavis, nacre del gesmil.
copada per la flor de l’arç
feia clamar la campaneta
trèmulament; moltes vegades
enrabiada de feblesa,
curulla de vergonya a voltes;
esquinçada per la derrota
amb dits marcits feia dringar
la campaneta sense força.
no li quedaven més que els ulls:
dos vidrieres veritables
per on m’abocava a un silenci
boví, espitragat de bonances:
incrèduls ulls dins dels meus ulls,
esbatanats com dos llacs verds
quan li donava a xarrupar
culleradetes d’aigua amb mel.
Vinga, que no és tan difícil...
1 de març 2012
Ja sé quin és!
de nits, baix els vels dels malsons
vénen el momo, el mataroni
i el moro Mussa -el pànic dins
de la ema!- i també el dimoni
fumador i l'home del sac
i bruixes de potes de cabres
M'equivoco?
de nits, baix els vels dels malsons
vénen el momo, el mataroni
i el moro Mussa -el pànic dins
de la ema!- i també el dimoni
fumador i l'home del sac
i bruixes de potes de cabres
M'equivoco?
1 de març 2012
Doncs no... No t'equivoques!!!!!
És l'Elies Barberà i el llibre Aixàtiva, Aixàtiva!!
Un altre poema, per matar el tema (rodolí)
totpoderós mag Baltasar,
us sol·licite honestament:
amb radiant cal·ligrafia
i ritme brum o clar d'oneig,
saber cosir de llum uns versos
fins que se n'isquen del paper.
veniu de llun com els desitjos,
us guia el brill daurat del Bé
arribeu balbs del llarg vaitge;
al balcó sempre trobareu
un sac de les millors garrofes
per al rossí del sinyor Rei.
Fins demà a tothom!!!!
És l'Elies Barberà i el llibre Aixàtiva, Aixàtiva!!
Un altre poema, per matar el tema (rodolí)
totpoderós mag Baltasar,
us sol·licite honestament:
amb radiant cal·ligrafia
i ritme brum o clar d'oneig,
saber cosir de llum uns versos
fins que se n'isquen del paper.
veniu de llun com els desitjos,
us guia el brill daurat del Bé
arribeu balbs del llarg vaitge;
al balcó sempre trobareu
un sac de les millors garrofes
per al rossí del sinyor Rei.
Fins demà a tothom!!!!