Club de Caldes de Malavella

Un dia o altre havíem de veure passar Narcís Comadira (1942) pel nostre club, com a poeta gironi contemporani per excel•lència. La seva singladura segueix un camí complex però perseverant. Pertanyent a la mateixa generació que Francesc Parcerisas, que fa poc vam tenir entre nosaltres, va formar-se, com la majoria dels poetes d’aquesta generació, sota la doble influència de Gabriel Ferrater i la poesia anglosaxona de postguerra, encarnada en W.H. Auden (1907-1973), que el mateix Comadira ha traduït, i sota el signe confús de la postmodernitat. Tanmateix, Comadira ha sabut bastir la seva obra sòlida i rigorosa en la discreció i la personalitat, allunyat de la faramalla literària local. El llibre que en llegirem, Llast (2007), l’últim que ha publicat, té un caràcter heterogeni que ens permetrà endinsar-nos diferents angles de la seva obra poètica.

Albert Mestres

Deixem un espai perquè el poeta es presenti a ell mateix, a través dels seus versos en llengua fosca i la seva pròpia veu. És el poema Jo del  seu llibre El verd jardí (Edicions 62, 1972)

Al disc Desglaç (2005) Miguel Poveda posa música i canta poemes d'autors catalans. Una d'aquestes versions és la del poema de Narcís Comadira Boca Seca. Aquesta que us penjo és una interpretació A capella. Us la recomano molt, jo la trobo impressionant.