Club de Caldes de Malavella

La propera trobada la farem un dissabte de ple estiu. Serà el dia 28 de juliol a 2/4 de 8 del vespre. Comentarem Llàstima de sigui una puta de John Ford en la traducció de l’Albert Mestres. En llegirem una escena, com ja és habitual en les obres de teatre del club. Més endavant, quan ja confirmem l’assistència, triarem el repartiment entre totes les voluntàries i voluntaris. Després soparem al Jardí. Haurem de decidir si li diem a en Padi o que cadascú porti alguna cosa per menjar.
De moment, tenim més exemplars del llibre a la biblioteca per si algú encara no el té.

També tinc una bona notícia: ja ens han arribat els Ulisses de James Joyce, el nostre clàssic estiuenc d’aquest any. Teniu curiositat per saber què hi trobareu quan l’obriu i gireu els primer fulls? Després de la pàgina que anuncia el primer capítol? Us ho revelaré.
Així comença aquesta obra gairebé mítica.

Solemnement, el rodanxó Boc Mulligan aparegué al capdamunt de l’escala, portant un bol d’escuma amb un mirall i una navalla plana a sobre. Per darrere, l’oreig del matí aguantava suaument la bata groga, descordada. Alçà el bol salmodiant:
- Introibo ad altare Dei.
S’aturà, guaità per la fosca escla de caragol i cridà, baladrer:
- Puja, Kinx! Puja, espantable jesuïta!
Avançà amb cerimònia i pujà a la plataforma circular de tir. Mirà a l’entorn i, seriós, beneí triplement la torre, les terres al voltant i les muntanyes que es deixondien. Després, adonant-se de Stephen Dedalus, se li inclinà amb una reverència, tot fent creus en l’aire, mormolant entre dents i fent anar el cap. Stephan Dedalus, de mal humor i endormiscat, recolzà els braços a l’acabament de l’escala i mirà fredament la cara que el beneïa amb moviment barbotejant, allargassada com un cavall, i el cabell clar i intonsurat, aspre i d’un color de roure descolorit.

No us preocupeu ni angoixeu, a la nostra trobada, que suposem que serà al setembre, hi convidarem en Joaquim Mallafré, traductor d’Ulisses i gran coneixedor de l’obra.

I pel que fa a la dificultat de la seva lectura m’agradaria que llegíssiu aquestes paraules extretes d’una entrevista a Orhan Pamuk.

Cuando leía Ulises había una vocecita que me susurraba al oído y me decía: "Orhan, Orhan, que estás leyendo Ulises! aunque no lo entiendas es igual. Sigue leyendo". Es como cuando vas a un museo. Te sientes orgulloso se estar allí. Ese sentimiento de orgullo también se produce al leer novelas literarias. Y ese orgullo nace del respeto.
Orhan Pamuk, ( Istanbul, 1952) escriptor turc, Premi Nobel de literatura 2006

És clar que aquestes paraules tenen dues lectures, o bé ens estimulen i ens fan prendre una actitud pro activa (com es diu ara) envers el llibre o ens fan pensar que si ni un Premi Nobel ho entén, com pretenem arribar-hi nosaltres!

I, per acabar amb una mica d'humor, us enllaço amb un post que ens ha dedicat el bloc de la biblioteca de Tossa, Vivint a la lluna, que us he recomanat tantes vegades. Hi trobareu un capítol de Plats Bruts on hi veiem un David lector de l'Ulisses. No us el perdeu.

I tu, has llegit l'Ulisses?