Ronyons, formatge i cervesa negra.
Obro un espai dedicat al sopar que farem després de parlar d’Ulisses de James Joyce el proper 28 de setembre. La idea és preparar un sopar irlandès inspirat en el llibre. Al text són constants les referències al menjar i al beure. Hi ha molt per triar.
Us penjo dos fragments que m’han agradat i que hi estan relacionats.
Aquí teniu els gustos gastronòmics del nostre protagonista.
Mr. Leopold Bloom menjava amb fruïció els òrgans interns d’ocells i altre bestiar. Li agradaven la sopa espessa de menuts, els griers amb gust de nou, el cor farcit i rostit, llenques de fetge amb crostons de pa, oueres de bacallà passades per la paella. Més que res li agradaven els ronyons de be a la graella que li deixaven al paladar un regust exquisit amb una lleugera fragància d’orins. (p. 59)
Els ronyons els prepararà la Margarita i ens deixaran una lleugera fragància de xerès, una idea molt més interessant.
I ara un viatge nostàlgic cap un moment gloriós del seu passat. Una escena memorable, eròtica i còmica, que retorna a la seva memòria gràcies al vi.
El vi fulgent romancejava al paladar, gola avall. Trepitjat als cups de Borgonya. Escalfor del sol és això. Sembla un palpeig secret que em parla a la memòria. Els seus sentits humitejats recordaren palpejos. Amagats sota les falgueres boscanes de Howth a sota de nosaltres badia adormida: cel. Ni un soroll. El cel. La badia púrpura de Lion’s Head. Verda a Drumleck. Verd-groguenca cap a Sutton. Camps submarins, línies d’un torrat clar per l’herba, ciutats soterrades. Al meu gec per coixí ella tenia els cabells, paparorelles a la mata de bruc la meva mà sota el seu coll, em despentinaràs tota. Quina meravella! Fresca i suau de crema la seva mà em tocava, m’acariciava; els seus ulls damunt meu no fugien. Arravatat jo jeia damunt d’ella, amb tots els llavis, del tot oberts, besava la seva boca. Nyam. Suaument em passà a la boca el pastís de matafaluga calent i mastegat. Polpa bavallosa que la seva boca havia pastat agredolça de saliva. Alegria: me la vaig menjar: alegria. Vida, jove, els llavis que se m’oferien el morret. Llavis suaus càlids gelatinosos glutinosos. Flors eren els seus ulls, pren-me, ulls que gruen. Van caure unes pedretes. Ella jeia immòbil. Una cabra. Ningú. A dalt dels rododèndrons del Ben Howth una cabra caminant amb peu segur deixava caure olives. Protegida sota les falgueres ella reia càlidament culivada. Exaltat me li vaig jeure damunt, la vaig petonejar: ulls, els llavis, el coll tibant bategant, pits de dona turgents dins la brusa fina com de vel de monja, els fèrtils mugrons erectes. Abrusat li donava la llengua. Ella em feia petons. Jo era petonejat. Tota deixada anar m’embullava el cabell. Petonejada em petonejava. ( pp. 183-184).
Per menjar: Carn, patates, salmó, bacallà, musclos, mantega, formatge...
Per beure: Cervesa negra, sidra i whisky
La Mary segur que ens ajudarà a escollir un bon plat per cuinar.
Comentaris
Ens veiem el 28!!
el llibre....
el sopar, intentaré fer un estofat a la guiness. NO crec que sigui difícil i té l'avantatge que es fa sol. El resultat està per veure.
Fins divendres !
- La Mary farà el seu roast beef a la irlandesa, amb patates rostides.
- Per la meva part, com que veig que falten les postres, li demanaré consell a la Regina i intentaré fer un pastís de formatge, que em sembla que és tradicional.
Respecte el llibre comparteixo la sensació ambivalent que genera, a vegades m'emprenyo per què no entenc res ... altres fragments són memorables i molt "seductors"..
Jo penso que em falta cultura literària o cultura en general! em fa una mica de ràbia !
Hola,
volia dur cervesa però veig que és la beguda que més hi haurà , i tampoc tinc gaire temps per cuinar i venir carregada des de Barcelona , he pensat salmó fumat, que en penseu ?