23 de d’octubre de 2013 - 07:47
Enigmila XIV
per:
Biblioteca Municipal Francesc Ferrer i Guàrdia
12
comentaris
(nou comentari)
Com que les properes trobades del Club van de poesia d'aquella que s'injecta directament en vena, sense anestèsia ni proteccions, el nostre enigma també és d'aquells que s'han d'entomar amb el cap mig tèrbol...
En realitat són dos móns,
i es comuniquen pels miralls.
L´'únic que als reflexos els cal per
sobreviure és plaure'ns, fer
com fem nosaltres quan ens posem davant
d'una de les portes, davant d'un mirall...
Què, ho endevineu?
Comentaris
24 d’octubre 2013
una pista? la Marta i jo anem perdudes. Ha vingut al club l'autor d'aquests versos?
24 d’octubre 2013
Doncs sí i va ser una trobada molt interessant i divertida...
28 d’octubre 2013
Pel que sembla, no ens en sortim. A mi em despista el tema del mirall, perquè no ho recordo de cap llibre que hem llegit. Serà d'en Narcís Comadira? Ho dic per la relació entre els miralls i el seu nom.
31 d’octubre 2013
L'autor va venir a una trobada però aquesta obra en qüestió no l'hem fet...
31 d’octubre 2013
He volgut fer trampes però aquesta vegada no es pot. Si retalles i enganxes el fragment surt el nostre bloc. Marc Romera?
2 de novembre 2013
Tramposilla!!!!
No, la trobada va ser teatral...
Us deixo un altre fragment:
Dringuen gerres de suc
de gerd i d'aiguardent de tisanes.
Bacanal de lloctinents a l'aire
lliure. Festa sacra sota l'ombra dels
para-sols de la terrassa gira-sols,
prop d'on esclafeixen les onades del riu.
Cap crit fora de to, cap decisió polèmica,
cap ni una paraula de rencor. Les úniques
baralles són les de cartes de damunt les taules a mà
tallades; les úniques mans que piquen són
les palmes contra les cuixes al ritme de
les marimbes i dels rupestres xilòfons de sílex.
I ara?
No, la trobada va ser teatral...
Us deixo un altre fragment:
Dringuen gerres de suc
de gerd i d'aiguardent de tisanes.
Bacanal de lloctinents a l'aire
lliure. Festa sacra sota l'ombra dels
para-sols de la terrassa gira-sols,
prop d'on esclafeixen les onades del riu.
Cap crit fora de to, cap decisió polèmica,
cap ni una paraula de rencor. Les úniques
baralles són les de cartes de damunt les taules a mà
tallades; les úniques mans que piquen són
les palmes contra les cuixes al ritme de
les marimbes i dels rupestres xilòfons de sílex.
I ara?
5 de novembre 2013
Pot ser que en Joan Lluís-Lluís reversioni el seu conte en versió d'aquest autor?:
Mandrós faig cap a petritxol
a comprar kif a la bestreta
però la mort com qui no ho vol
riu en clavar-me la banyeta
Ja ho trobarem, ja.
Mandrós faig cap a petritxol
a comprar kif a la bestreta
però la mort com qui no ho vol
riu en clavar-me la banyeta
Ja ho trobarem, ja.
6 de novembre 2013
Mercè,
l'autor dels poemes està més a prop del que penses... n'has fet referència no fa gaire...
l'autor dels poemes està més a prop del que penses... n'has fet referència no fa gaire...
6 de novembre 2013
Marta, no és en Joan Lluís-Lluís...
8 de novembre 2013
Entre Alberts està el joc. Potser això acabarà en tàbula rasa...
8 de novembre 2013
Mila, no em referia a en Joan Lluís-Lluís. És que m'explico molt bé, jo! Volia dir que ell, al seu llibre de Xocolata desfeta, reescriu el seu conte com el farien altres autors (Ausiàs March, etc...). I un d'aquests autors és l'Enric Casasses, que era el que em pensava que era l'autor d'aquests versos de l'Enigmila XIV.
Però ara ja sé que no. Ara em penso que ja sé qui és! Pot ser l'Albert Pijoan?
Però ara ja sé que no. Ara em penso que ja sé qui és! Pot ser l'Albert Pijoan?
8 de novembre 2013
Tu t'expliques... sóc jo que llegeixo molt ràpid i també em costa...
Doncs l'has encertat, és l'Albert Pijoan.
FELICITATS!!!!!!!!
Doncs l'has encertat, és l'Albert Pijoan.
FELICITATS!!!!!!!!