Ignasi Iglésias
Ignasi Iglésias (1871-1928) és, fora dels cercles acadèmics i els volums d'història de la literatura, un clàssic de la literatura catalana avui poc conegut. Però a la seva època era immensament popular i sobretot estimat. Dies abans de la seva mort, quan es va saber que no estava bé, hi havia gent davant el seu domicili del passeig de Sant Joan. Nascut a Sant Andreu, al seu enterrament al cementiri d'aquest llavors poble hi havia tanta gent que no es podia caminar pels carrers. Aquell dia van tancar tots els teatres de Barcelona. Encara ara, les entitats del barri fan una ofrena cada any a la tomba del dramaturg. Al costat d'Àngel Guimerà, que feia el drama de les grans passions, de Santiago Rusiñol, que del drama simbolista s'havia passat a la comèdia burgesa, i de Joan Puig i Ferreter, que sacsejava la societat amb el seu drama d'idees, Iglésias escrivia un teatre social bonhomiós on la gent es veia retratada. Quina gent? Les classes populars, els treballadors, els menestrals pobres, la gent que omplia els barris obrers i artesans de Barcelona. Als seus drames la gent és bona però egoista, com la gent de veritat, i sentimental. Algunes de les seves obres, com Els vells (1903), Les garses (1905) o La barca nova (1907), encara avui ens arriben al cor. Iglésias, amb el seu costumisme sentimental, seria l'equivalent avui d'algunes sèries de TV3 que han sabut connectar amb un públic majoritari.
Si voleu llegir més Ignasi Iglésias, podeu anar aquí
Albert Mestres