Publicat el 25 d’octubre 2016
| Autor:Vilobí dOnyar - Biblioteca Municipal Can Roscada
| Categoria: CURS 2016-2017
| Comentaris: 2 (
Nou comentari)
Comentaris
Marta Doltra
el
30 de novembre 2016 12:34
L'argument em va semblar relativament interessant. Un vell músic desubicat en l'espai i el temps, després de la mort de la seva dona, busca inútilment viure en família personant-se a casa de les filles.
El que vaig trobar més original del llibre és el llenguatge. En dos capítols el protagonista explica la seva vida en llenguatge formal però en la resta explica la seva visió del món en un llenguatge popular ple de metàfores, frases fetes, castellanades i imatges, de forma tremendament personal, creativa i expressiva, que no descriu les coses solament sinó sobre tot la impressió que les coses li produeixen, com les veu i sent.
Els emoticons que utilitzem ara a internet, crec que volen expressar el mateix però de forma molt més empobrida.
Dora Santamaria
el
5 de desembre 2016 11:13
En la novel·la de Solsona, crec que s'hi apleguen tot un seguit de fets i de situacions que em porten a reflexionar sobre com, en la vida de cada individu, pesa la història personal.
Venerando, el prota, es passa la vida volen saber qui és sa mare i quan ho descobreix, perd tot el sentit. Creu que no li hagués agradat viure en el món que ella li podia oferir: un racó de Galícia en mig de vaques i fems... Per altra banda, tot i que ha format una família amb dona, tres filles i amb nets... ell, emocionalment, sembla que no la sent seva. A qui si s'estima de veritat son els seus amics i companys d'infantesa i de tota la vida amb qui ha compartit tantes i tantes experiències. Finalment, quan retroba el pare, què fa en Venerando? aprofitar-se de la seva situació benestant i no per cap sentiment filial sinó per la seva comoditat.
Comentaris
L'argument em va semblar relativament interessant. Un vell músic desubicat en l'espai i el temps, després de la mort de la seva dona, busca inútilment viure en família personant-se a casa de les filles.
El que vaig trobar més original del llibre és el llenguatge. En dos capítols el protagonista explica la seva vida en llenguatge formal però en la resta explica la seva visió del món en un llenguatge popular ple de metàfores, frases fetes, castellanades i imatges, de forma tremendament personal, creativa i expressiva, que no descriu les coses solament sinó sobre tot la impressió que les coses li produeixen, com les veu i sent.
Els emoticons que utilitzem ara a internet, crec que volen expressar el mateix però de forma molt més empobrida.
Venerando, el prota, es passa la vida volen saber qui és sa mare i quan ho descobreix, perd tot el sentit. Creu que no li hagués agradat viure en el món que ella li podia oferir: un racó de Galícia en mig de vaques i fems... Per altra banda, tot i que ha format una família amb dona, tres filles i amb nets... ell, emocionalment, sembla que no la sent seva. A qui si s'estima de veritat son els seus amics i companys d'infantesa i de tota la vida amb qui ha compartit tantes i tantes experiències. Finalment, quan retroba el pare, què fa en Venerando? aprofitar-se de la seva situació benestant i no per cap sentiment filial sinó per la seva comoditat.