Un jove nord-americà, anomenat, com l'autor, Jonathan Safran Foer, inicia un viatge per Ucraïna a la recerca d'una dona -de la qual només té una fotografia esgrogueïda pel pas del temps- que podria haver salvat el seu avi dels nazis. Acompanyat per un vell aclaparat pel record de la guerra, un gos excessivament afectuós anomenat Sammy Davis Junior Junior i l'inoblidable Alex, un jove intèrpret ucraïnès absolutament mancat d'experiència que tradueix distorsionant el llenguatge, Jonathan és conduït en un viatge quixotesc per un paisatge devastat cap a un passat inesperat.
A partir de les aventures viscudes en aquest viatge, Jonathan imagina la història del poble del seu avi i construeix una faula màgica que uneix diferents generacions a través del temps. Guiats per la passió, la por, el sentiment de culpa, la memòria i l'esperança, els personatges de Tot està il·luminat exploren els forats negres de la història.
Entre la comèdia i la tragèdia, Tot està il·luminat és una història sobre la recerca de persones i llocs inexistents, sobre veritats amagades que obsessionen les famílies. Enginyosa, atrevida, divertida fins a provocar la riallada però també profundament commovedora, aquesta obra constitueix el debut en el gènere de la novel·la del jove escriptor nord-americà Jonathan Safran Foer.
Text de la contraportada del llibre: Foer, J.S. Tot està il·luminat. Columna. Barcelona. 2002
La célebre línea con la que inicia la novela -"Vine a Comala porque me dijeron que acá vivía mi padre, un tal Pedro Páramo"- posee la fuerza profética de las obras maestras. En efecto, Juan Preciado, el narrador de la novela, no dice "fui", sino "vine": se dirige a nosotros desde las profundidades de Comala. Todas las palabras que estamos a punto de escuchar, más que de leer, provienen, pues, de los labios de un muerto. [...] En realidad, en Comala no hay nadie, como se repite muchas veces a lo largo de la novela, sólo fragmentos de seres vivos, lamentos y aullidos, retazos y piezas sueltas de sus antiguos moradores: de ahí que la poètica elegida por Rulfo para describirla sea la de la precariedad. No sólo el estilo trata de acercase una y otra vez al silencio, no sólo las frases cortas y desnudas son de un arcaísmo que nos remonta a los orígenes y, por tanto, a la nada, sino que incluso el tiempo dislocado y la brevedad de los parágrafos son otras tantas metáforas de la dolorosa cortedad de la vida y de la permanente amenaza del fin.
Text de la contraportada del llibre: Rulfo, J. Pedro Páramo. Bibliotex. 2001
En un aserradero perdido en los bosques del Franco Condado, un joven seminarista despreciado por su ruda familia, lleno de sueños y ambiciones, lee un libro. Poco sospecha que su vida está a punto de dar un giro decisivo y que su entrada como preceptor en casa de monsieur de Rênal será el comienzo de su apertura al amor, a la vida y, finalmente, al crimen. Esta novela, inspirada en un hecho real, su joven e inolvidable protagonista, Julián Sorel. Plebeyo enamorado y soberbio, rebelde e ingenuo, se verá sometido a la cruel piedra de toque que le ofrece un mundo dominado per las jerarquías, el dinero y el clero.
Text de la contraportada del llibre: Stendhal. Rojo y negro. Alianza Editorial. Madrid. 2006
Un home que pateix un infart, un home que dejuna, un home que en vol matar un altre, un home que parla amb els vells, un home que col·lecciona papers i un home que se'ls mira: són els sis protagonistes d'uns relats que ens parlen de vellesa, pietat, amistat, literatura i mort des de la distància d'una veu irònica i descreguda.
Les narracions de Sis homes, escrites amb una prosa precisa i depurada, conviden el lector a instal·lar-se en la tessitura de qui llegeix un poema per assaborir el característic "to Fonalleras" i extreure'n tota la riquesa.
Text de la contraportada del llibre: Fonalleras, J.M. Sis homes. Empúries. Barcelona. 2005
Juliol de 1929. L'escriptor Reinald Virgili, autor d'una novel·la d'avantguarda, publicada i rebuda amb elogis, assisteix a una festa social en una mansió vora el mar, a la costa catalana. La casa és propietat de Berta Canonici, una dona rica, jueva, d'uns 50 anys, que pertany al món de les finances internacionals i que resideix habitualment a París. Uns dies després, Canonici fa a Virgili una oferta singular, estranya i atractiva, que estableix entre els dos personatges una relació secreta. A partir d'aquesta situació, es desenvolupa una novel·la que tracta de dues qüestions intemporals i universals, l'amor i la creació literària, en un argument que s'inicia a la Belle Epoque, i arriba fins a l'actualitat.
Text de la contraportada del llibre: Pairolí, M. El manuscrit de Virgili. La Magrana. Barcelona. 2004
Tot partint del personatge literari de l’anomenada “esposa boja” de Jane Eyre, la famosa novel·la de Charlotte Brontë, Jean Rhys li torna a donar vida a L’ampla mar dels Sargassos i en reconstrueix la infantesa, adolescència i lluna de mel fatal que la precipitarà a les golfes de la gran mansió anglesa de Mr. Rochester. Amb senzillesa i una força magistrals, Jean Rhys, una de les figures més importants de la literatura en llengua anglesa del segle XX, aconsegueix transmetre la bellesa embriagadora, màgica i en molts moments aclapadora de les Antilles en una època, la dècada del 1830, quan no feia pas massa anys que s’havia abolit l’esclavitud i les illes s’havien independitzat d’Anglaterra.
Text de la contraportada del llibre: Rhys, J. L'ampla mar dels sargassos. Edicions 62. 2007
A Prétextat Tach, premi Nobel de literatura, només li queden dos mesos de vida. Tot i que des de fa molts anys la seva misantropia el manté apartat del món, finalment decideix acceptar una sèrie d'entrevistes. Tan sols cinc periodistes tenen la possiblitat de trobar-se amb ell: els quatre primers perden el "combat" dialèctic de manera fulminant, però la cinquena entrevista aguanta, i comença a jugar el joc de l'escriptor.
Si Higiene de l'assassí és un diàleg gairebé del començament al final és perquè no hi ha cap altra forma tan emparentada amb la tortura: les entrevistes es transformen de mica en mica en interrogatoris, duels sense treva en què es dibuixa aleshores un home diferent, paraules que fan via cap als secrets més obscurs.
Text de la contraportada del llibre: Nothomb, A. Higiene de l'assassí. Columna. Barcelona. 1998
"Em dic Azad Shero Selim. Sóc el nés de Selim Malay. El meu avi tenia molt humor. Deia que era kurd i que havia nascut en una terra lliure. Després van arribar els otomans i van dir al meu avi: "Tu ets otomà", i va passar a ser-ho. Quan l'imperi otomà va caure, es va convertir en turc. Quan els turcs se'n van anar, va tornar a ser jurd amb el regnar de Xeic Mahmud, el rei dels jurds. Després van arribar els anglesos, i aleshores el meu avi es convertí en súbdit de Sa Graciosa Majestat, i fins i tot va aprendre algunes paraules d'anglès.
Quan els anglesos es van inventar l'Iraq, el meu avi esdevingué iraquià, però mai no va comrpendre aquesta nova i mistriosa paraula: Iraq. Fins al dia de la seva mort, mai no va serntir-se orgullós de ser iraquià, i el seu fill, o sigui el meu pare, tampoc. Però jo, Azad, encara era un nen."
El fusell del meu pare és la història real d'un noi que viu les situacions més adverses però que conserva sempre les ganes de viure, l'humor i els somnis. Mentrestant, el seu pare té sempre a punt un vell fusell rus, un cosí ensinistra coloms acrobàtics i un germà lluita a les muntanyes.
Text de la contraportada del llibre: Saleem, H. El fusell del meu pare. La campana. Barcelona. 2005
La genial producción novelesca de James Joyce se inicia, a los treinta y dos años, con la aparición de Dublineses, un extraordinario libro de relatos, publicado por vez primera en 1914. Reflejo acre e incisivo de la vida y costumbres de su ciudad natal de Dublín, en los años inmediatament anteriores a la Primera Guerra Europea, esta colección de cuentos y novelas cortas revela ya la extraordinaria maestría narrativa de su autor, cuya adscripción a los módulos naturalistas del trozo de vida, que les presenta como heredero directo de Maupassant y Chejov, le ha permitido iniciar su producción dentro del género con una autèntica obra maestra.
Text de la contraportada del llibre: Joyce, J. Dublineses. Lumen. Barcelona. 1972
